Turisme rural, l’essència de vida

En els últims temps estem observant que el turisme rural torna a estar a l’alça. Hi ha un interès renovat per tornar a estar en contacte amb la natura, amb les costums belles i velles … Hi ha necessitat de retrobar-se, de buscar el benestar físic i mental. De parar, de respirar conscientment i de connectar amb un entorn que ens transfereixi calma. Als pobles hem conservat una manera de viure més autèntica, lligada a les relacions humanes i a les connexions amb l’entorn. Observem el cicle natural de la vinya i ens reconnectem amb la terra gairebé a diari. Som conscients que vivim de l’aire i del foc, de la terra i de l’aigua, al Priorat, és la de riu i de bassa... Durant uns anys i sobretot entre els més joves, la distracció i la plenitud es buscava majoritàriament a la nit, en l’oci nocturn. En els llums artificials i en les relacions supèrflues. Per sort la distracció torna a buscar-se als matins i va d’escalar muntanyes, d’endinsar-se al bosc, de caminar entre vinyes i de fer un vermut, si s’escau, després.

Hi ha un nou paradigma d’oci que està vinculat amb el ritme slow, amb el mindfulness i la presa de consciència individual i col·lectiva. Amb mirar molt endins per poder créixer cap a fora i enfortir la relació amb els altres. Volem que les vacances siguin una desconnexió de la realitat, de les  presses i del soroll. El món gira massa de pressa i el ritme frenètic ens aspira amb tanta força que només trobem la pausa quan la natura omple el nostre silenci. Gaudir de l’aquí i de l’ara, un carpe diem actualitzat i renovat. Aprendre des de la calma a revisar el camí que hem fet i que ens ha situat on som, per gaudir-ho plenament. Sense pensar gaire en l’endemà, però per suposat amb  desitjos, objectius i motivacions que ens ajudaran a planificar i seguir avançant.

Busquem destinacions rurals que ens connectin amb el nostre jo més essencial, que ens omplin de sentit i d’emocions, que ens connectin des del ventre més que des del cervell, que ens permetin dir que els peus hi han estat arrelats. Són connexions fortes i sanes les que es fixen al món rural, fugint de modes i tendències, de temptacions, de superficialitat. Allò que hi ha hagut sempre i que es manté impertorbable per bé que evoluciona i es transforma com tot en aquesta vida. I en aquesta connexió molts hi troben els seus orígens, fan un viatge a la infància, als avis, als pares, a allò que han après i que en definitiva són ara. A taules parades amb plats cuinats a foc lent. A sobretaules austeres però viscudes.

El turisme rural és voler tornar a les arrels, a vegades sense adonar-se’n. Aproximar-s’hi des de l’oci volgut, desitjat, triat i anhelat. Tenim arrels, però no fronteres, pronunciem sovint. Hi creiem amb totes les nostres forces, perquè només hi ha un lloc que ens desperti tantes i bones emocions com aquell que ens ha vist néixer i créixer i on s’han forjat valors i voluntats.

A l’Hostal Sport hem treballat sempre perquè tothom senti el Priorat casa seva. Perquè tothom pugui sentir el batec de la vinya des de l’habitació o des de la taula del restaurant. O davant de la llar de foc ara encesa per combatre les baixes temperatures. Perquè els clients d’aquí i de l’estranger, puguin sentir-se acollits i puguin redescobrir “els camins del vi i de l’oli” sense pressa. Aquesta terra és austera però fèrtil. En persones, en vivències... Hi som des de fa gairebé 100 anys perquè tothom que vingui al Priorat connecti amb la terra, amb els seus fruits i la seva gent i principalment amb el seu temps, que és el més valuós que tenim.

La vida passa. I corre. I vola. I cal prendre’n consciència. La vida rural ens en fa ser conscients del pas de cada estació. No hem d’anar a remolc del temps, sinó fer que compti. Cada hora, cada minut, cada segona. Des d’aquesta comarca distant per a molts i estimada per molts altres, volem contribuir a fer-ho possible.

Marta Domènech Tomàs

Hotel Hostal Sport