Un hostal de dones

Treballadores i servicials. Així van ser la iaia Magda i la tieta Montserrat. Totes dues van viure i es van desviure per l'Hotel Hostal Sport, un negoci familiar que va néixer amb el cognom Domènech però que ha anat sumant el compromís de dones valentes i desacomplexades, avançades en molts casos al seu temps. Involucrades com ningú perquè al bell mig de Falset, al Priorat, l'atenció fos sempre precisa. 

El Xavi sempre ens explica que miraven els gots a contrallum, que eren molt meticuloses amb el blanc de les estovalles i que treballaven cada dia de l’any, de sol a sol.

L'Sport ha estat un negoci d'homes però també de dones. Essencialment de dones i ha trobat en cada generació i en cada persona implicada l'esperit i la voluntat de créixer amb aquesta vocació innata que té la dona de cuidar. I sempre per millorar, per servir amb la mateixa il·lusió amb què la porta es va obrir per primer cop, un hivern fred, una vigília de Nadal de 1923.  

I després de les dones servicials, han arribat altres dones. Amb caràcter i estil. La mare, la Pilar, dedicada a l'art, vestint, moblant, decorant, imprimint el seu segell cosmopolita i contemporani a un petit hotel rural que ha volgut sempre fer més amable l'estada. I després de la Pilar, ha estat el torn de la Marta i amb ella la primera de les dones a la gerència de l’Hostal Sport. 10 anys ja des del fatídic incendi de 2007, que ho fa trontollar tot, però la llavor de 1923 demanava que l’establiment havia de continuar obert i sent atès. I la dona ara al segle XXI és  a la cuina, a la sala, a l'hotel, a l'oficina, a la direcció. Liderant.

Marta Domènech és la quarta generació i és hereva del saber fer de la iaia Magda i de la  tieta Montserrat, de l'estil de la mare, la Pilar. S'emmiralla en totes elles, en els moments bons però especialment en els de més difícil gestió. Perquè hi són. Qui negui dificultats, nega la vida. La tenacitat, la lluita, el compromís per seguir sent el parada i fonda de tota la vida amb mirada ampla, sense oblidar que la base és l'hospitalitat i l'acolliment, hi són. I seran eterns. I seran per molt temps en l’ADN d'homes i dones que passin per l'Sport. 

Llibertat és una barca

que t’espera al port de mar

i és alçar-se i pronunciar-se,

poder escollir a qui estimar.

ROSA MARIA ARRAZOLA (Barcelona, 1969)