Vins ecològics, biodinàmics i naturals, qui és qui?
Parlem de vins Ecològics, Biodinàmics i Naturals perquè prèviament tenim una agricultura ecològica, biodinàmica i també natural que intentarem explicar una mica.
INICIS
Qui parla d'agricultura ecològica per primera vegada, sembla ser que és Sir Albert Howard, professor de la Wye Colegue de la Universitat de Londres que publica al 1940 el seu "testament agrícola" preocupat per la degradació del sòl, tot relacionat amb la indústria química que havia començat a derivar productes seus cap a la terra feia més de 30 anys, i juntament amb la industrialització dels cultius havien començat a tenir evidències d'alguna toxicitat.
Paradoxalment Rudolf Steiner, filòsof i pare espiritual de la Biodinàmca, ja parla de la degradació del medi agrícola molts anys abans, i planteja als voltants de 1924, unes estrategies i pràctiques, que anomenen biodinàmiques, per tal de regenerar el sòl, donant vitalitat a les plantes, als animals i poder produir aliments sans, a la vegada que propaga el concepte "d'organisme granja", on recomana al pagès una activitat que li permeti ser autosuficient en tot, i no hagi de comprar cap producte pel conreu de la terra. També la biodinàmica dóna molta importància al calendari llunar i als moviments del cosmos, fins i tot, avui en dia és una proposta molt trencadora i revolucionària que fa replantejar el sistema agràri actual, així com el sistema de vida que tenim.
L' agricultura natural fou creada pel japonès Masnobu Fukuoka nascut el 1913, va estudiar microbiologia i va fer de pagès canviant la manera de cultivar, practicant cinc fonaments de manera de treballar la terra que són: no llaurar, no utilitzar fertilitzants, no utilitzar plaguicides, no tallar les plantes que creixin i no podar.
A les seves terres feia rotació de dos cultius durant l'any, l'arròs que collia a finals d'estiu i el sègol a finals de l'hivern. Molt important les condicions climàtiques on eren les terres, situades en zones de pluviometria alta que li permetia aplicar aquests fonaments de manera satisfactoria per les plantes i la producció.
D'aquest sistema de treball, o millor de no treball, en surt inspirada també la permacultura o agricultura permanent.
EL CULTIU DE LA VINYA
Si ara ens centrem en el cultiu de la vinya, aquesta planta és un arbust molt dèbil, tant és així que de manera salvatge no serà mai una espècie dominant del territori, i necessita per assegurar que produeixi raïm, ser treballada per l'home. Les primeres evidències de que l'home ja havia descobert les qualitats del raïm les trobem al Neolític, 6.000 anys a. C. en assentaments d'homínids si han trobat llavors de raïm, però segurament en aquest moments era més una recolecció esporàdica de fruits que no pas un cultiu. Haurien de passar 3.000 anys més i arribar a la Mesopotàmia per assegurar que l'home ja cultiva vinya i fermenta el raïm. Poc a poc, aquesta planta, ha anat expandint-se pel nostre planeta fins arribar a superar les 7 milions d'Ha de l'actualitat.
La vinya doncs, necessita que se li suministrin aliments i se la protegexi de les malalties que pot tenir si volem que tingui producció. De manera tradicional la nutrició és feia amb fems barrejats amb aportacions vegetals i algun mineral. També quan els fongs, com el Mildiu i la Cendrosa, són ja una pandèmia, els pagesos han de començar a protegir-la amb minerals; com el sofre, disolucions de sals metàl·liques a base de Sofat de Coure i infusions d'herbes, totes considerades d'un impacte baix en el cultiu. No és fins a l'arribada de la industrialització que aquests sistemes de treball més tradicionals canvien i s'incorporen adobs químics i sustàncies de síntesis molt tòxiques. Hi ha un moviment social que veu aquesta manera de treballar la terra i produir aliments com un problema per la salut i demana una regulació que verifiqui qui ho farà de manera més sana i es començen a fer lleis pels diferents països, França al 1980 incorpora una llei d'orientació Agrícola Ecològica, Dinamarca el 1987 i l'Estat Espanyol el 1989, entre d'altres
Així l'agricultura, i per tant, la viticultura ecològica tenen una reglamentació de quines pràctiques i quins productes poden utilitzar, la Biodinàmica incorpora la mateixa legislació de l'ecològica i hi suma els preparats bioinàmics obligatoris pel seu reconeixament. El vi natural a l'hora del cultiu del raïm no ho té del tot clar i no del tot es segueixen els cinc fonaments de no fer res, ja que la vinya necessita un mínim de treball per produir una quantitat mínima de fruita, de moment els vins naturals no tenen reglamentació especifica en la vinya i cada pagès fa el que creu millor.
TIPUS DE VINS
De cada "tipus" de viticultura sortirà un raïm que pot donar un vi diferent, però caldria també aclarir que és un vi previament. Com que de vi se'n fa per tot arreu, té acotat una sèrie de paràmetres a nivell internacional perquè el consumidor no es trobi un producte molt diferent al comprar-lo, aquest paràmetres són : l'alcohol ( per sota de 9% no es considera vi), l'acidesa volàtil ( generalment no sol superar els 1,2 g/l), i uns defectes ( notes animals, reduccións, oxidaions, picats acètics o lactics..) que poden ser deguts a "infeccions", contaminacions o falta de cura a l'hora de la seva elaboració, que canvien el gust natural del vi aportant-ni uns altres que no són previament del vi i considerariem que la qualitat original ha canviat i fins i tot els panells de tast poden desqualificar el producte. Per evitar que passin les contaminacions els cellers incorporen additius com els sulfits o filtracions físiques, per asegurar que el vi és mantindrà bé durant més temps. Com que els additius poden tenir mala reputació surt el vi anomenat natural que pensa que per fer vi no s'ha d'afegitr res més que no sigui raïm i si surten "defectes" seran naturals propugnant una elaboració lliure, acceptant totes les notes gustatives i olfactives que hi surtiran.
Per tant con a conclusió direm que els vins ecològics i biodinàmics estant fets per un col.lectiu prou important de gent que s'han posat d'acord a l'hora de com cultivar la vinya i com elaborar el vi, que són el resultat d'anys de treball que ha permès acotar paràmetres de manera comú i tenen legislat quins productes es poden incorporar tant a la terra, com a la vinya i en l'elaboració del vi. Els vns naturals, en canvi, ara són una nova manera de fer, i que moltes vegades és un producte que pot ser el resultat de contaminacions externes que canvia el gust natural del raïm però que aquestes característiques són una novetat que està captant l'interes del sector.
Cal afegir que el mercat demana sempre novetats i va cremant etapes, de la massificació del raïm industrial va sortir la novetat del vi ecològic, una vegada aquest producte es va imposar va sorgir la biodinàmica i ara que ja està incorporada surt el vi natural com a nou moviment que ha "de matar el pare" per fer de nou el vi.
També l'agricultura està en un moment delicat, menys d'un 2% de la població activa es dedica a cultivar la terra i moltes famílies no tenen relleu generacional, arrenden o venen a nous propietaris el seu patrimoni. Aquests generalmente opten per fer canvis a l’hora de cultivar i fins i tot fer el vi i alguns aposten pel vi natural, ja que no es senten lligats a una tradició o a una D.O i veuen i beuen d'una nova manera el vi.
Podeu saber més sobre els vins magnífics d'Orto Vins a la seva pàgina web. Us els recomanem!