Entrevista a Maoz Eliakim, fotògraf

Maoz Eliakim és fotògraf. Nascut a Tel Aviv, viu a Reus des de fa anys i és professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Treballa com a freelance i ha estat en moltes ocasions al Priorat, fotografiant el paisatge, els vins i l’Hotel hostal Sport. Ens interessa aprofundir en la seva mirada fotogràfica, sensible i estudiada.  És el fotògraf de capçalera de l’Hotel Hostal Sport i l’entrevistem per conèixer com és la seva mirada professional i per com ens veu.

Quan arribes a l’Hotel Hostal Sport, què et sorprèn com a fotògraf?

Recordo perfectament quan vaig entrar per primera vegada a l’hotel i em va marcar que és un espai on es manté el bagatge històric i cultural. Fa anys que conec l’Sport, he vist la seva transformació arquitectònica i també de concepte a la cuina… Però sempre s’ha volgut mantenir l’essència, no perdre els vincles amb el passat. I és quelcom que m’ha marcat molt. És molt bonic voler preservar el patrimoni de la família, del lloc… Per exemple, les estovalles, que marquen la identitat de l’establiment, del restaurant. Hi ha elements i mobiliari antic molt vells i bells, i hi ha evolució constant però sempre un vincle amb el passat. I ho notes.

Has estat present a l’Sport en moltes ocasions i també i especialment durant festes i celebracions. Quina opinió fotogràfica te n’emportes?

Que és un lloc que es vesteix per a qualsevol ocasió i que té molts racons especials i tranquils. Al costat del foc… per exemple. Et permet viatjar dins del mateix establiment; amb una copa de vi pots quedar-te hores a la sala d’estar. I després també té espais socials, com la barra del bar.. I el restaurant que té un encant enorme amb les finestres enormes que donen al jardí o l’espai privat  del Saló Prior per fer trobades més íntimes.

Com a fotògraf, amb quin espai de l’Sport et quedes?

N’hi ha molts, però probablement l’exterior, el jardí, és el meu preferit perquè la llum és natural i té un encant enorme. És gran però infinit. I és íntim. I té una zona amb aigua i canvia molt en funció de cada estació de l’any tot el paisatge, el que li dona un toc especial. I després a l’interior hi ha molts espais… La llar de foc m’agrada molt, com també el menjador principal… M’encanta veure’l vestit per Cap d’Any, es decora de forma espectacular… Cada espai té la seva gràcia.  

Quin estil de fotografia hi apliques?

Bé, en cada projecte miro d’estar en sintonia amb l’estil de l’espai. Hi ha uns punts clau que el propietari vol transmetre. En el cas de les habitacions, per exemple, que es vegin àmplies, còmodes i amb llum natural. Està clar que tots aquests elements han de quedar reflectits a la imatge i hi ha d’haver un ventall de tècniques fotogràfiques aplicades que no enganyin, sinó que ressaltin el que es vol aconseguir. S’ha de treballar per fer-ho possible i fer visible els detalls que fan l’establiment únic. En el cas de les habitacions de l’Sport, faig llistes de tot allò que hi ha i que ha de ser visible, des de la cafetera, als barnussos, als balcons exteriors…

Per a un fotògraf, què representa el Priorat?

És una joia amagada. És un lloc increïble pel paisatge, per la seva gent, per l’oferta gastronòmica, cultural, turística… M’apassiona perquè és un lloc amagat sense gaire gent i sempre m’ha cridat l’atenció perquè té un encant molt natural. És molt autèntic i és una segona casa. Sempre porto els amics que em visiten al Priorat i tothom queda al·lucinat. Crec que moltes ciutats del món voldrien tenir a mitja hora un lloc tan especial com el Priorat. Jo, que visc a Reus, tinc un gran avantatge.